Del volcà al llac

De volcans, n’hi ha de moltes menes. Si bé normalment es pensa en volcans grans i de tipus estratovolcà, com ara el Vesuvi (la Campània) o el Teide (Canàries), n’hi ha molts de petits, que s’agrupen en camps volcànics i formen principalment cons d’escòries, com ara el Montsacopa o el Croscat (la Garrotxa), que trobem a les nostres terres. El volcà del Camp dels Ninots, però, és diferent d’aquests, i se l’anomena maar.  A tocar d’aquí, a Vilobí d’Onyar, trobem un altre volcà d’aquest mateix tipus, el de la Crosa de Sant Dalmai, tot i que és molt més modern que el del Camp del Ninots.

 

maar
Maar de Eifel, Alemanya /eifel.info

Les estructures dels volcans de tipus maar són de baix relleu, originades per processos eruptius freatomagmàtics que són resultat de l’explosió, molt violenta, que es produeix quan entren en contacte l’aigua subterrània i el magma ascendent. Aquesta interacció produeix explosions molt violentes, amb avingudes de piroclasts barrejades amb gasos i vapor d’aigua a alta temperatura. Un tret característic d’aquest tipus de volcans és que, passat un temps d’encà de l’erupció, acumulen aigua al cràter, de manera que s’hi forma un llac. Això explica que el rebliment del cràter estigui compost de sediments lacustres i palustres. Amb tot, sovint és dificil observar la morfologia d’aquest tipus de volcans si han estat gaire erosionats i si la seva superficie ha quedat recoberta per materials més moderns.

En el cas del maar del Camp del Ninots, la major part de la seva estructura és sota terra, i en superficie només s’observen unes petites elevacions, molt suaus i de poca alçaria. Té una planta irregular, lleugerament el.liptica, que arriba a tenir un eix màxim de 650 metres en direcció nord-oest – sud-est, un de mínim, perpendicular a l’anterior, de 425 metres, i alçària, segons el nivell del mar, de 93 metres.

volca_de_la_crosa.jpg
La Crosa de Sant Dalmai /wikiloc